Colla Sardanista
Violetes del Bosc

QUI SOM

La Nostra Historia

La colla sardanista Violetes del Bosc es va fundar l’any 1945, en plena postguerra, pels següents dansaires: Antoni Mestres, Angeleta Sala; eren uns temps difícils per a la nostra cultura, però aquest grup de joves va iniciar una tasca que, amb tenacitat i constància, s’ha mantingut viva fins avui.

L’any 1949 entra a la colla en Sebastià Alba, que va continuar amb l’estil pur, elegant i singular de ballar i interpretar la sardana, i ha aconseguit que la colla assoleixi un historial que serà molt difícil d’igualar. L’any 1951 es va escollir capdanser, càrrec en el qual es manté actualment.

L’any 1959 la colla aconsegueix per primer cop el Campionat de Catalunya de colles sardanistes, i des d’aquella data l’ha aconseguit en trenta-sis ocasions més, i en 10 campionats ha assolit el subcampionat. Per altra banda, també ha aconseguit diversos campionats de revesses i de colla complerta, diversos campionats de Barcelona, va guanyar la primera Copa de Catalunya, i és l’actual campiona del Campionat Territorial de Barcelona Ciutat.

Entre els premis i guardons que ha rebut la colla tenim: la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona, la Venus de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona, la Rosa d’Or de Roses , la Palma d’Or de Vic , el Premi a la Continuïtat de l’Obra del Ballet Popular, i la Creu de Sant Jordi en forma de placa concedida per la Generalitat de Catalunya.

Té les següents sardanes dedicades:

"Violetes del bosc", d’Agustí Borguñó (1960),
"Ofrena a Violetes del bosc"
, de Fèlix Martínez Comín (1969),
"Rosa de Sant Jordi"
, de Fèlix Martínez Comín (1971),
"Missatge a l’amic"
, de Fèlix Martínez Comín (1971),
"A redós de la catedral"
, d’Àngel Pont (1972),
"Violetes del bosc"
, de Pau Sicart (1973),
"Com dansen les Violetes"
, de Jaume Vilà (Javimel) (1974),
"Colla Violetes del bosc"
, de Manuel Saderra Puigferrer (1978) ,
"El bosc de les Violetes"
, d’Emili Saló (1978),
"les Violetes"
, de Francesc Juanola (1980),
"el Pla de la Seu"
, de Joan Gibert (1981),
"Primicera"
, de Tomàs Gil Membrado (1982),
"Fragància de Violetes"
, de Francesc Cassú (1991),
"Le Printemps"
, de Claude-Henry Joubert (1995),
i "Temps de Violetes"
, de Pepita Llunell (1996).

I també el poema "Violetes d’or" de Pepita Llunell (1995).

Per altra banda, l’any 1962 es crea la colla Rosa de Sant Jordi, que ben aviat aconsegueix un lloc de relleu entre les millors colles de Catalunya. Així mateix, en alguna ocasió ha sortit una tercera colla, la Primavera.

L’any 1970, coincidint amb el 25è aniversari, es crea l’Obra Sardanista Violetes del Bosc, per tal de compaginar el vessant competitiu amb un altre totalment cultural. Des d’aquesta data, i pràcticament sense interrupció, cada dissabte per la tarda ofereix una audició a la Plaça de la Catedral de Barcelona, generalment amb la cobla la Principal del Llobregat, amb una programació força variada i selectiva.

Durant els actes de celebració del 25è aniversari, organitzà un concert sardanes i música per a cobla al Palau de la Música Catalana, amb la participació de les millors cobles de Catalunya i amb un gran èxit de públic. Aquest concert es repeteix durant els actes de celebració del 40è, del 45è i del 50è aniversari de la colla. Actualment, també té dues colles veteranes, les Violetes del Bosc, i les Violetes del cinquantenari, colla aquesta que va debutar amb motiu de les noces d’or de la colla.


Sebastià Alba

Parlar del Sebastià Alba és fer-ho de la història de les Violetes.

Va entrar a formar part de la colla l’any 1949 pràcticament per casualitat. Va començar a ballar sardanes als 11 anys, i als 14 va entrar a formar part de la colla Flors de l’Empordà. Uns mesos més tard li van proposar entrar a formar part de les Violetes, i ho va acceptar perquè s’havia comprat uns pantalons del mateix color que els de la colla. Al cap d’un any i mig va marxar molta gent de la colla, es van agafar nous dansaires i n’és escollir capdanser, càrrec que encara ara, i amb la mateixa dedicació que al principi continua ocupant. Els èxits corroboren la seva bona tasca.

Entre els diversos premis i guardons que a nivell particular li han estat concedits, podem destacar la Medalla al Mèrit Sardanista, de l’Obra del Ballet Popular, i la Rosa d’Or d’Anglès.


Som més que una Colla

La nostra colla sempre ha estat molt cosmopolita, ja que dansaires d’arreu del nostre país, i també de la Catalunya nord n’han estat membres. Hi ha hagut dansaires que han fet, i fan, un grapat de quilòmetres per poder estar amb nosaltres, per poder ballar amb les Violetes del bosc. Al llarg d’aquests més de 50 anys d’història han estat molts els dansaires que n’han estat membres, més de 200. Hi ha hagut algun dansaire que ha estat poc temps a la colla, però, molts han estat més de 5, més de 10, i més de 15 anys. Aquesta ha estat una de les claus del nostre èxit, la continuïtat dels dansaires, a més de la seva gran qualitat, tant sardanística com humana, ha suposat poder treballar amb una base sòlida que ha estat fonamental per arribar on hem arribat, a ser la colla en competició amb més anys d’antiguitat i a tenir un historial que difícilment ningú no podrà igualar en el món de les sardanes.


La Creu de Sant Jordi

DECRET 260/1997, de 16 de setembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

La Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya va ser creada pel Decret 457/1981, de 18 de desembre, amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

A proposta del conseller de Cultura i d'acord amb el Govern, Decreto: Article 1: Atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a les persones següents: Colla Sardanista Violetes del Bosc. Entitat fundada l'any 1945 i guardonada a bastament en innombrables ballades de competició. Des de 1970 organitza setmanalment les ballades de sardanes al pla de la Catedral de Barcelona, mitjançant l'Obra Sardanista Violetes del Bosc, el treball de la qual ha estat fonamental per a la divulgació de la sardana i de la música per a cobla.

 

Obra Sardanista Violetes del Bosc

L’any 1970, coincidint amb el 25è aniversari de la fundació de la colla, i per tal de compaginar el vessant competitiu amb un altre totalment cultural, es crea l’Obra sardanista Violetes del bosc.

Principalment, els seus membres són ex-dansaires de la colla que treballen abnegadament amb una tasca molt important i necessària per la divulgació de la nostra dansa. A part d’organitzar les ballades dels dissabtes a la Plaça de la Catedral de Barcelona, es van celebrar una sèrie de concerts periòdics dedicats als seus socis a la sala d’actes del Casal del Metge, on es van poder escoltar obres que per la seva singularitat és difícil que es programin. També han col·laborat en edicions de col·leccions discogràfiques, en l’organització de cursets de sardanes, han participat en el Congrés de Cultura Catalana, etc.

Actualment, molts dels seus components encara ballen en alguna de les dues colles veteranes, i es reuneixen periòdicament per tal d’organitzar els actes aliens a la competició pròpiament dita. Són els encarregats de l’organització de l’aplec que té lloc el segon dissabte de juny, dels concerts de commemoració d’aniversaris de la colla que tenen lloc al Palau de la Música Catalana, i de tota mena d’actes sardanistes tret els pròpiament dits de competició. La realització i el manteniment d’aquestes activitats són possibles gràcies al treball, esforç intel·lectual, físic i econòmic dels seus components.


COLLA SARDANISTA VIOLETES DEL BOSC
Contacteu amb nosaltres